Lliçó Inaugural a càrrec de la professora de la Universitat de València Carme Manuel i Cuenca

Dimarts dia 30 de setembre

Sala d'actes de l'Ajuntament de Torrent a les 18:30 hores.

 

Carme Manuel i Cuenca és catedràtica de filologia anglesa, especialitat literatura nord-americana, a la Universitat de València, i directora de la col·lecció «Biblioteca Javier Coy d’Estudis Nord-americans».


 
A més dels articles que ha publicat sobre metodologia de l’ensenyament de l’anglès i els estudis crítics sobre diversos escriptors nord-americans, és autora del volum “La literatura de Estados Unidos desde sus orígenes hasta la Primera Guerra Mundial”i, amb Josep-Vicent Garcia i Raffi, de la biografia “Esyllt T. Lawrence, una gal·lesa entre dracs”.  També juntament amb Josep-Vicent Garcia i Raffi, ha traduït i ha tingut cura de l’antologia “Poesia gal•lesa actual”.
 Ha traduït al català i l’espanyol autors com ara John Woolman, Edgar A. Poe, Emily Dickinson, Harriet A. Jacobs, Harriet E. Wilson, Elizabeth Keckley, Mary Chesnut, George W. Cable, Jack Vance, Herman Melville, Gerald Vizenor i Nephtalí de León, entre d’altres.
La catedràtica de Filologia Anglesa de la Universitat de València Carme Manuel ha sigut fins ara més que una artesana de la traducció.
Pacient, com un rellotger minuciós i alhora apassionat, ha estat capaç de desmuntar peça a peça tot l'engranatge d'una obra literària per a després tornar-la a muntar en la nostra llengua i aconseguir que bategue de bell nou plena de vida.
L’any passat, amb tota la saviesa acumulada, ens oferix la seua primera novel·la, Llanceu la creu (Editorial Tres i Quatre, València, 2013). Un treball sorprenentment madur amb un llenguatge ric i cuidat, un relat fragmentat en petites proses carregades de lirisme que per la seua riquesa i concreció salten la tanca de la narrativa i envaïxen sovint el camp de la poesia.
La professora Manuel Cuenca pensa, arran la publicació de la seua primera novel·la “Llanceu la creu” que  tothom té la seua pròpia creu. “De vegades, la creu és visible i tothom la coneix i la veu, però hi ha voltes en què la creu està amagada... però continua sent creu.


 Quan a les dèries i quimeres de la gent, opina que vivim presoners d’aquestes  i, realment, “això és el que, d'alguna manera, ens identifica i fa que la nostra vida siga com és i a les dèries i quimeres també sumem il•lusions, fantasies, idees... sovint la nostra quimera, la nostra il•lusió ens acompanya tot el transsecte de la vida”.
 Carme Manuel assegura que la vida gira al voltant de la nostra família i de l'escola i, per tant, són els mestres —que també són figures cabdals— i la família els que ens ajuden a créixer i ens estiren o ens arronsen desitjos i esperances dins d'un equilibri vital, per fer-nos adults.
 De fet, ella actua com a mare sovint, perquè sap que els seus alumnes universitaris ho cerquen i ho valoren. “He de dir amb molt d'orgull que mai de la vida he tingut cap enfrontament amb cap alumne i, encara ara, tinc molt bons records i bona relació amb alumnes de fa anys”.
Pensa sense cap mena de dubte que els mestres són essencials —mestre és una paraula grandiosa— “per a donar informació, però també formació, encara que ens trobem en nivells universitaris i, per això, sovint actue com a mare”.