Passejant per la comarca. Torrent

Passejant per la comarca.

Visita guiada Centre històric deTorrent

Dimecres, 31 de maig a les 17.00 h a la porta del Museu Comarcal

A càrrec de Tomàs Roselló i Lourdes Roca
Si eres sensible a l’art i la història i estimes el patrimoni, no et pots perdre aquesta visita al centre històric de Torrent.
Aquesta, guiada per l’investigador Tomàs Roselló, partirà del Museu Comarcal de l’Horta Sud i conclourà a la Torre
andalusina, per a la qual comptarem també amb Lourdes Roca, arqueòloga de la darrera restauració del monument i
responsable de la seua museïtzació.

                          

Torrent és el municipi més poblat i un dels de major superfície de la comarca de l’Horta Sud, motiu pel qual és considerat com la capital.
Dins del patrimoni històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, natural o paisatgístic, és l’arquitectònic un dels més visibles i que cal reivindicar perquè conforma la imatge d’aquesta ciutat, especialment la del centre històric.
En aquest, malgrat l’especulació urbanística i les renovacions edilícies iniciades en els anys 60 del segle XX, encara es conserven interessants monuments de diverses èpoques. El més antic i emblemàtic d’ells és la (15) Torre andalusina del segle XII i el fossat del segle XIV, que juntament amb (9) l’Església de l’Assumpció de Nostra Sra., iniciada en el darrer terç del segle XVI i (12) l’Antic Ajuntament, hui Casa de la Cultura, originari del segle XVII, representen el poder feudal, religiós i del poble, respectivament.

  

Altres béns d’interés historicoartístic són els casinos i els ateneus, edificis que van ser protagonistes de la vida social, política i cultural en les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX, ubicats tots ells a la plaça Major. Aquest és el cas de (11) La Alhambra de 1919, de (14) l’Ateneo Musical Obrero o Ca Lluïset de 1923 o de (10) l’Antic Casino de la Societat de Caçadors de 1928.
A tot açò cal afegir com a lloc complementari i representatiu de l’oci de l’antiga població, el (6) Cinema Cervantes, amb funcions de cinema i teatre que fou inaugurat en 1911.

Dins d’aquest patrimoni també estan presents en carrers com el de l’Església, les construccions vinculades al poder econòmic com a la indústria dels xocolaters, una de les més importants del municipi al segle XX,. Aquest és el cas de la (8) Casa Puig-Piqueres de 1929-1930 i de (7) l’Antiga Fàbrica de xocolate de Vicent Chulià instal·lada als anys 30 en un edifici del segle XVIII. O també edificacions que són testimoni del poder adquisitiu dels llauradors locals, com (13) El Faro de 1930 o (1) Ca l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors, construïda durant la primera dècada del segle XX, actualment reconvertida en Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March», dedicat a l’etnologia.

 

A més a més, el canvi del segle XIX al XX va fer que Torrent es convertirà en un dels principals centres d’estiueig de les famílies benestants de València. A causa d’aquest fet es van desenvolupar diversos nuclis de segona residència on aquestes famílies van construir els seus edificis. Actualment encara es conserven algunes d’aquestes mostres arquitectòniques en l’antiga carretera a València, en el carrer València, en el Vedat i en l’entorn de l’abans anomenat carrer dels Senyorets, hui de Sant Nicolau. En aquest últim, gràcies a la implantació del trenet en 1893, es conserva (4) l’antiga estació i residències d’estiueig als voltants com el (3) Xalet Llop-Soriano, en aquest mateix carrer, de l’última dècada del segle XIX, l’actual (2) Centre de Majors del carrer Verge de l’Olivar, de la primera dècada del segle XX, i la que va ser (5) casa del mestre José Iturbi al carrer Cervantes de cap a 1928, en l’actualitat, Seu de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud. Tot un bon llegat historicoartístic que encara es conserva, com a record d’un passat d’esplendor.