Continguts del curs:

• Donar informació personal, saludar i dir adéu, presentar-se i respondre a preguntes bàsiques.
• Identificar alguna persona per relacions convencionals, demanar i acceptar disculpes.
• Preguntar i dir l’edat, la data de naixement i el lloc de procedència, preguntar i donar informació sobre fets relatius al passat d’una persona, iniciar i mantindre una conversa telefònica.
• Descriure persones (origen, aparença personal, qualitats, etc.).
• Saber les localitzacions. Preguntar i dir on viu una persona i quin telèfon té. Preguntar i donar indicacions d’on és i com es va a un lloc, segons punts de referència, on és un lloc o un departament dins d’un edifici. Preguntar i indicar poblacions i comarques en un mapa, segons punts de referència, indicar la distància que hi ha entre dos llocs.
• Parlar del temps. Preguntar i dir l’hora i la data, els horaris d’espectacles, servicis, transports públics, etc. Demanar i dir quan es pensa fer una cosa (projectes d’accions), dir la durada d’un fet.
• Parlar d’accions, activitats i situacions. Preguntar i dir què fa algú ara, en el moment present, què fa algú habitualment, què ha passat fa un moment, o si s’ha fet o no alguna cosa.
• Parlar de la feina. Demanar i dir on treballes o estudies, a què es dedica una persona, saber demanar informació laboral, o demanar i donar instruccions sobre com es fa alguna cosa.
• Parlar de la quantificació i la descripció. Demanar en una botiga, en un restaurant, etc. Expressar quantitats i mesures, dir com es vol un producte (madur, gran, redó, etc.). Demanar i dir el preu d’un producte, fer apreciacions de qualitat i comparacions d’un producte, identificar i dir de què està fet un objecte.
• Parlar de les ppinions i preferències. Expressar opinions sobre persones, gustos i preferències o xpressar sentiments (preocupació, por, interés, tolerància, estima). Expressar estats físics i estats d’ànim (benestar, tristesa, avorriment…), comparar passat i present expressant les diferències.
• Fer peticions, ajudes i disponibilitats. Demanar i dir què hi ha o qui hi ha en un lloc, demanar i donar permís per a fer alguna cosa, explicar un problema o desperfecte mecànic. Fer reclamacions i respondre-les.
• Demanar ajuda. Donar instruccions.

Per a poder dur a terme els actes i les situacions comunicatives anteriors, cal posseir un vocabulari bàsic sobre els següents aspectes: el nom de les lletres, els noms propis, els numerals cardinals, les relacions convencionals i de parentiu les vies urbanes i no urbanes , els numerals ordinals i els situacionals, les parts del dia, els dies de la setmana, les expressions horàries, els temporals (adverbis i locucions adverbials de temps), els oficis, els estudis, els aliments i les begudes, els envasos i les mesures, la casa, els gentilicis, els vestits i els complements, les parts del cos, els colors, els transports i les comunicacions, els mesos de l’any, els jocs i els esports, les malalties i els remeis, les plantes i els animals, els viatges, les excursions i les vacacions, els adjectius referits a persones i coses, els espectacles, les festes, els costums i les tradicions, i un conjunt de fórmules i expressions derivades de les funcions lingüístiques concretes (actes comunicatius), com per exemple: fórmules de salutació, fòrmules de cortesia, fórmules de disculpa.

Continguts del curs:

Gramaticals 

• Bloc 1: fonètica i ortografia
  L’alfabet. Dígrafs i separació de síl·labes
  Vocalisme: ortografia de les vocals, diftongs i hiats
  L’accentuació i la dièresi
  L’apostrofació
  L’ús del guionet
  Consonantisme: ortografia de les consonants en mots usuals

• Bloc 2: Morfologia i sintaxi 
  Morfologia nominal. Morfemes de gènere i nombre: el substantiu i l’adjectiu.
  Els determinants. L’article: l’ús de l’apòstrof, les contraccions i l’article neutre; els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius i els indefinits.
  Els pronoms personals forts i febles, combinacions d’un pronom feble amb el verb, els pronoms adverbials.
  Morfologia verbal. Les conjugacions dels verbs regulars, principals verbs irregulars, verbs auxiliars, ús de les construccions perifràstiques.
  L’adverbi. Usos més freqüents.
  La preposició. Usos més freqüents.
  La conjunció. Usos més freqüents.

• Bloc 3: Lèxic i semàntica 
  La formació del lèxic: la derivació i la composició.
  Polisèmia, sinonímia i antonímia.
  Les locucions i les frases fetes més usuals.
  Les formes correctes dels barbarismes més usuals.

• Redacció de textos
  Procediments lingüístics que inscriuen el text en el seu context de situació.
  Procediments lingüístics relacionats amb la cohesió interna del text.

• Llengua oral
  Ús del llenguatge no formal o mitjanament formal en la varietat geogràfica pròpia.
  Utilització de la llengua en situacions de comunicació quotidiana: diàlegs telefònics, converses familiars, descripcions senzilles, narracions de fets quotidians…
  Conversacions en un nivell formal: converses i entrevistes formals, intervencions en reunions laborals, comunicacions informatives, exposicions breus…
  Pronúncia i l’entonació adequades en textos com els següents: notícies (cartes al director, esportives, internacionals, locals, articles d’opinió, crítiques d’art…), cartes personals, prospectes, fullets informatius, prediccions…

Continguts del curs:

Gramaticals

• Bloc 1: Fonètica i ortografia
  L’alfabet. Fonema, so i grafia. Lletres i dígrafs.
  Les grafies g/ j, tg/ tj.
  La neutralització de les vocals e/ a, e/ i, u/ o.
  Les relacions entre els sons oclusius: / b/ i / p/; / d/ i / t/; / g/ i / k/, i la seua representació ortogràfica.
  L’ortografia de les consonants b/ v.
  Les grafies x/ ix.
  Les grafies ig i tx.
  Les grafies s, ss, ç, ci z.
  Les grafies cc, sci xc.
  Les grafies mi n.
  Les grafies l, ll i l•l.
  La grafia h. Els sons geminats.
  Els diftongs, el hiat.
  L’accentuació gràfica i la dièresi.

• Bloc 2: Morfologia i sintaxi
  El substantiu i l’adjectiu. Gènere i nombre.
  L’article. L’anomenat article neutre.
  Determinants: demostratius, possessius, quantitatius i indefinits.
  Els pronoms personals.Els pronoms febles. La combinació de dos pronoms.
  Els pronoms relatius. Diferenciació entre queconjunció i querelatiu.
  La flexió verbal. Els verbs irregulars de la 1a, 2a i 3a conjugacions. Verbs pronominals.
  Les formes no personals del verb i el seu ús. L’infinitiu, el gerundi i el participi.
  Les perífrasis verbals d’obligació i de probabilitat.
  L’ús adequat dels verbs transitius i intransitius.
  La preposició. L’ús de les preposicions a/ en, en/amb, per/ per a, fins/ fins a, com/ com a.
  La conjunció. L’ús de les conjuncions i, ni, o, però, que, si, perquè…

• Bloc 3: Lèxic i semàntica
  Les relacions d’oposició de la llengua estàndard.
  La derivació i la composició.
  Els conceptes de sinonímia, monosèmia polisèmia, l’homonímia i l’antonímia.
  Els refranys: coneixement i ús.
  La utilització de locucions i frases fetes.
  Les interferències lèxiques: estrangerismes adaptats, préstecs i barbarismes.
  Els reculls lèxics: diccionaris i vocabularis.

• Redacció de textos
  Procediments lingüístics que inscriuen el text en el seu context de situació.
  Procediments lingüÍstics relacionats amb la cohesió i la coherència del text.

• Llengua oral
  Lectura d’un text respectant la seua entonació, puntuació i vocalització.
  Comprensió d’un text escrit identificant la seua funció comunicativa i extraent-ne les idees principals.
  Comentari oral d’ un text, tenint en compte  el temps per a dir tot el que calga l’estructura de la frase i les frases fetes i fórmules de rutina.
  Ús correcte de l’estàndard.

Continguts del curs:

Gramaticals

• Bloc 1: Fonètica i ortografia
  Les principals alteracions fonètiques i fenòmens de fonètica sintàctica: elisió, sinalefa, assimilació, geminació, emmudiment, sensibilització, etc.
  Els trets fonètics i prosòdics propis del discurs (accents principals i secundaris, entonacions, pauses, paraules de doble accentuació…) i els signes de puntuació.
  Regles generals i particulars i excepcions de l’ortografia de les vocals i de les consonants,  casos de vacil•lació d’ús, interferència d’altres llengües o formes dobles.

• Bloc 2: Morfologia i sintaxi
  L’article. L’article personal. L’article lo: estructures i modismes. L’ús en  enumeracions i en els dies de la setmana,  infinitius i la conjunció que. Presència i absència de l’article. Ús en títols, noms d’entitats …
  El  nom. Formació del femení. Paraules d’una sola terminació, de gènere ambigu, de doble gènere. Formació del plural en compostos, estrangerismes, mots invariables, singulars i plurals lexicalitzats…
  L’adjectiu qualificatiu. Formació del femení i del plural. La concordança.
  Els demostratius. Les formes reforçades i  les simples. Els neutres i els adverbials.
  Els possessius. Tònics i  àtons.  Ambigüitats i ús abusiu dels possessius.
  Els quantificadors: remarques sintàctiques generals i interferències d’ús.
  El relatiu possessiu, el neutre i el fals relatiu. Els calcs lingüístics. La combinació de relatius i preposicions, les construccions emfàtiques i els pleonasmes.
  Els pronoms personals  forts i febles: discrepàncies sobre la norma. Remarques de les combinacions binàries i ternàries.
  El verb. Classes  (transitius, intransitius, auxiliars, impersonals, copulatius, pronominals…). Irregularitats i interferències d’altres llengües. Les perífrasis . Concordança i usos dels temps verbals.
  L’adverbi: vacil•lacions i interferències d’ús.
  Els enllaços: les preposicions i les conjuncions. Contactes preposicionals i vacil·lacions prepositives. Canvi i caiguda de preposicions.

• Bloc 3: Lèxic i semàntica
  Els procediments de generació de nous elements lèxics: la derivació i la composició, la combinació de radicals grecollatins, la parasíntesi o composició derivada, l’habilitació o canvi de categoria gramatical.
  Distinció entre localismes i paraules d’ús general: la varietat estàndard i les modalitats dialectals.
  El procés de formació històrica del lèxic: els mots patrimonials i els mots savis: cultismes, semicultismes, doblets, pseudoderivats, arcaismes, neologismes); l’onomàstica (topònims i antropònims). Llengües en contacte i interferència lingüística: manlleus o préstecs; barbarismes, purismes i vulgarismes.
  La variació lexical segons el registre, l’adequació i el dialecte: lèxic general lèxic específic: modismes i frases fetes, proverbis i refranys.
  Les principals relacions lexicosemàntiques: l’homonímia i la paronímia, la monosèmia, la polisèmia, la sinonímia i l’antonímia (sinònims parcials i sinònims absoluts; els geosinònims; els falsos sinònims).
  Reculls lexicogràfics: els diccionaris i els vocabularis.

• Redacció de textos
  Transcripció de textos dictats, ortogràficament correctes.
  Processos lingüístics de composició: generar idees, formular objectius, organitzar  idees, redactar, revisar.
  Redacció de textos de caràcter formal en la varietat estàndard.
  Redacció de textos tenint en compte els següents aspectes:
  • Adequació: exposar la informació essencial del text usant la varietat, el registre i el to adequats.
  • Coherència: seleccionar les idees rellevants i ordenar-les de manera lògica i agrupades en paràgrafs.
  • Cohesió: usar els nexes necessaris, el lèxic i els signes de puntuació adequats al text.
  • Correcció gramatical: usar correctament l’ortografia, la morfosintaxi i el lèxic propis d’un nivell formal.
  • Variació: fer ús dels lligams entre les frases i de les solucions sintàctiques amb varietat i precisió lèxica.

• Llengua oral
  Lectura en veu alta textos de caràcter formal en qualsevol varietat dialectal i en la varietat estàndard, i en qualsevol registre lingüístic procurant donar-li la pronúncia correcta i l’entonació adequada al text.
  Opinions sobre temes d’interés general, en llenguatge formal, en  varietat estàndard i lingüísticament correcte.
  Ús de la varietat estàndard per descriure, explicar, argumentar, donar instruccions, queixar-se, en situacions formals d’àmbit privat o d’àmbit públic, tenint en compte:
  • La coherència: centrar-se en el tema proposat, ajustar-se al registre formal i complir la funció corresponent, ordenar les idees de manera lògica i usar varietats de recursos lingüístics.
  • La correcció: entesa com el domini dels elements lingüístics.